LA BARCELONA DEL QUIXOT

La ciutat de Barcelona apareix a la segona part de la novel·la de Miguel de Cervantes L’Enginyós Cavaller Don Quixot de la Manxa.

Ruta Quixot Barcelona

Cinc dels 72 dels que consta aquesta segona part es desenvolupen a Barcelona. En ells, com a tota la novel·la, es narren amb gran detall les aventures del seu protagonista. I tot i que la novel·la, els personatges i les històries són una ficció, Cervantes incorpora fets històrics contemporanis o molt recents a la seva època, que demostren el gran coneixement que l’autor tenia sobre ells. Parla de Monjuí (actualment la muntanya de Montjuïc), de les Quatre Galeres, galeres que van existir i que van ser construïdes a les Drassanes de Barcelona i la missió de les quals era protegir la costa contra les incursions morisques.

Cervantes també tracta l’expulsió dels moriscs, que va ser decretada per Felip III el 1609, a través de la història d’Ana Félix, filla del morisc Ricote, veí de Sancho.

El fenomen del bandolerisme també queda plasmat en aquests capítols amb l’aparició de Roque Guinart, molt probablement inspirat en el bandoler català Perot Rocaguinarda, que va ser conegut com a Perot lo Lladre i a qui hi ha dedicat un amagat carrer al centre de Barcelona.

Conde_de_Lemos

Conde de Lemos

CERVANTES A BARCELONA

Per totes aquestes al·lusions, més altres fets, el medievalista Martí de Riquer va sostenir que Cervantes coneixia Barcelona de primera mà, que l’hauria visitada dues vegades, una primera de jove i de passada, i una altra en més profunditat per entrevistar-se amb el seu mecenes, el Comte de Lemos, a qui va dedicar la segona part i respecte al qual s’autoproclamava “Criado de vuestra excel·lència”.

 Al seu llibre Cervantes a Barcelona: Sirmio, 1989 pàgina 118, Martí de Riquer afirma: “L’estiu de 1610 Cervantes va conèixer a fons Barcelona, ​​va admirar les seves belleses urbanes, va penetrar en els greus problemes que preocupaven els barcelonins (les incursions dels vaixells turcs, el creixent bandolerisme) i va participar en les seves festes, com les del dia de Sant Joan. I va ser tan ben acollit a la ciutat que, des d’ara, als seus llibres la satisfarà d’elogis que no va dedicar a cap altra”.

Al capítol 72 podem llegir: “me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de fjes amistades, y en sitio y en belleza, única.”

Barcelona_XVII

Nouvelle description de la fameuse ville de Barcelone cappitalle de la province de Catalogne (Al Museu Maritim de Barcelona) s. XVII

La ruta literària del Quixot a Barcelona

La ruta literària del Quixot a Barcelona es basa en aquests cinc capítols de la segona part que es desenvolupen a terres catalanes. En llegir aquests capítols es reconeixen llocs de la ciutat que segueixen aquí, com el barri del Call jueu, una antiga impremta, la muntanya de Montjuïc, la platja, les Drassanes i fets històrics contemporanis a l’època de Cervantes com el fenomen del bandolerisme i l´existència dels moriscs.

Abans de fer la ruta és molt aconsellable llegir aquests capítols per poder entendre la importància dels llocs visitats i la connexió que hi ha entre el Quixot i Cervantes amb la ciutat.

Què cal saber

La gran novel·la de Miguel de Cervantes (Alcalá de Henares, 1547-Madrid 1616) consta de dues parts. La primera L’Enginyós Hidalgo Don Quixot de la Manxa es va publicar el 1606 quan l’autor comptava amb 58 anys. Va tenir un èxit immediat i aquell mateix any es van realitzar 5 reimpressions.

A l’època el gènere narratiu que gaudia de gran popularitat era el de les novel·les de cavalleries, que narraven històries fabuloses i sobrenaturals de cavallers i idealitzaven la vida dels mateixos. Cervantes qui, el 1571, als 24 anys, havia participat a la Batalla de Lepant i que posteriorment va estar captiu durant 5 anys en una presó d’Alger, detestava l’èxit d’aquestes històries esbojarrades i irreals, i va decidir parodiar-les a la seva novel·la. I la seva voluntat queda reflectida en les últimes línies del llibre:

“pues no ha sido otro mi deseo que poner en aborrecimiento de los hombres las fingidas y disparatadas historias de los libros de caballerías, que por las de mi verdadero don Quijote van ya tropezando y han de caer del todo sin duda alguna».

Aparició del Quixot d’Avellaneda

El 1614 va aparèixer una versió apòcrifa de la segona part del Quixot, d’un autor amb el pseudònim Avellaneda “natural de Tordesillas amb la intenció d’avergonyir i desprestigiar Cervantes. Encara que mai no ha estat possible esbrinar la identitat de qui s’amagava darrere d’aquest pseudònim, hi ha diverses teories molt interessants. Però la realitat és que avui dia continua sent un misteri.

Aquest fet, com és de suposar, devia molestar molt Cervantes. Aquell any 1614 Cervantes probablement tenia ja la segona part en marxa. La publicació del “fals Quixot” devia ser un gran estímul per continuar escrivint ràpidament i publicar-la com més aviat millor per demostrar que la seva segona part era la veritable.

Realment Cervantes es devia afanyar molt. Fem càlculs. La versió apòcrifa es va publicar el 1614 i la novel·la de Cervantes al novembre de 1615. Tan sols un any va trigar Cervantes a publicar-la. I encara n’hi ha més. Cervantes va morir el 23 d’abril del 1616, uns cinc mesos després. Per cert, aquesta data es celebra el Dia Internacional del Llibre.

Sens dubte, cal agrair que Avellaneda escrivís aquest fals Quixot, perquè això va suposar un estímul per a Cervantes que va poder acabar aquesta obra mestra abans de morir.

Per què Don Quixot va a Barcelona?

Fins al capítol 59 dels 74 que té aquesta segona part, Cervantes no va fer cap menció al “Fals Quixot”, per la qual cosa es creu que quan es va publicar la versió apòcrifa Cervantes ja portava escrita gran part de la seva segona part.

 Aquest capítol narra l’arribada de Don Quixot i Sancho Panza a una venda on uns cavallers estan llegint fragments del Quixot d’Avellaneda, les falsedats i disbarats indignen tant al gentilhome, i òbviament a Cervantes, que aquest decideix que el seu personatge canviï el rumb del viatge amb l’únic objectiu de demostrar que ell és el veritable autor i decideix on van i on no van els seus personatges.

“No pondré los pies en Zaragoza, y así sacaré a la plaza del mundo la mentira dese historiador moderno, y echarán de ver las gentes cómo yo no soy el Don Quijote que él dice”.