Quina és la relació de Joaquim Mir i la muntanya de Montserrat?

Al Museu de Montserrat trobem alguns quadres excepcionals de Joaquim Mir , entre tants d´altres artistes.

En una època en que Paris es va convertir en el centre artístic mundial, Joaquim Mir fou l´ únic artista català i espanyol que realitzà les més grans renovacions i aportacions sense sortir del seu àmbit domèstic Va viure gran part de la seva vida entre el Camp de Tarragona, el Vallès, la seva Vilanova adoptiva i la seva Barcelona natal.

Entre 1908-1909, a l´edat de 35 anys, en una data imprecisa, Mir va fer una estada a Montserrat on pintà a la “muntanya sagrada”. Buscava superar la seva por als precipicis i el guariment definitiu al seu trauma d´horror al buit després de la caiguda per un precipici mentre pintava a l´illa de Mallorca uns pocs anys abans. Hi tornà al 1931.

Joaquim Mir Cami de la cova

Els inicis de Joaquim Mir

Va néixer al nº17 del carrer Ciutat de Barcelona el 1873. El pare es dedicava a la venda d´ articles importats per a la sastreria i merceria en el mateix carrer, i la seva voluntat era que el fill es fes càrrec del negoci familiar.

Finalment, la família deixarà d´ oposar-se al seu gran desig de convertir-se en artista i s´inscriu a l´ Acadèmia de Lluis Graner, on coincideix amb l´Isidre Nonell. Més endavant a la Llotja (1894) va pendre la decisió de dedicar-se plenament a la pintura.

Va conèixer altres pintors (Ramon Pitxot, Juli Vallmitjana…), a tots els unirà un profund desacord respecte dels cànons que s’imparteixen a la Llotja. Preferien els ambients urbans suburbials i els entorns de la ciutat de Barcelona (com els horts de Sant Martí de Provençal, Hostafrancs, Creu Coberta…). Seran coneguts com la Colla del Safrà per utilitzar molt el color groc i ocre, tanmateix imposen els contrastos lumínics i les postes de sol.

Un dels trets que va caracteritzar la Colla del Safrà fou la despreocupació per la bellesa del tema, es desplaçaven fins a les zones suburbials de la ciutat i representaven pidolaires, gitanes o pobres.

Durant aquests anys d’aprenentatge, també va estar influenciat per la pintura de l´Escola d´Olot.

Joaquim Mir a Miravet

Els Quatre Gats i Joaquim Mir

Des del 1897, els artistes i intel.lectuals de Barcelona convertiran la cerveseria Els Quatre Gats en el punt de trobada, però també d’exposició de la seva obra. Mir participà a la primera exposició del local juntament amb alguns membres de la Colla del Safra i d´altres artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Miquel Utrillo.

Etapa a Mallora 1899 a 1904

Etapa de recerca. Aquesta etapa marca un trencament amb l´etapa de formació, centrada temàticament a la ciutat i els seus voltants.

Desenganyat pel poc reconeixement, si més no oficial, de la seva obra, Mir viatja a finals de 1899 Mir a Mallorca, que era vista com un reducte de natura verge, per trobar un nou llenguatge pictòric. Paisatge mallorquí caracteritzat per l´aigua, les cales i els gorgs. S’endinsà en els paratges més recòndits i també més perillosos de l´illa.

Malauradament, la relació de l´artista amb l´illa acabarà sobtadament. Testimonis de l’època narren com, pràcticament suspès sobre el buit i sense lloc on recolzar el cavallet i els estris per pintar, Mir s´enfrontava a l´abrupte paisatge costaner de l´illa. Allí, sota les inclemències del temps i de la natura, el pintor va caure per un precipici. Fou traslladat a Barcelona, la caiguda li va provocar un trastorn neurològic que el va fer estar ingressat en un psiquiàtric durant un any.

S’instal·là a un poble prop de Reus. Pintures amb terra seca, erma i avellaners. També retrats dels veïns.

Joaquim Mir Mallorca Montserrat

Camí cap a l´abstracció

Desprès d´explorar totes les possibilitats del color durant la seva estada mallorquina, Mir havia obert el camí de la pintura catalana cap a l’abstracció: tendència a la pinzellada vertical.

Tot i partir d’un període de formació i d´uns referents, anà evolucionant cap a un estil personalíssim, sense mestre i sense deixebles.

El 1921 es casa amb la filla d’un comerciant de Vilanova i la Geltrú i s´hi traslladaran el 1922. A Vilanova tingué una vida acomodada.

La platja i l´activitat que el mar generava, les voltes de la plaça del mercat, els carrers, l’església amb el seu campanar, les cases blanques o la festa, sense oblidar la seva estimada casa, seran els motius predilectes de l´artista.

El jardí, l´hort i el galliner de casa seva van jugar un paper molt especial, i es van convertir en els protagonistes de la seva obra quan no podia sortir de casa.

La seva casa esdevingué no només el centre de la seva activitat pictòrica sinó un lloc de reunió d´artistes i intel.lectuals locals. Esdevingué un focus d’atenció per a personalitats catalanes, que en visitar Vilanova anaven a casa de Mir (Pau Casals, Francesc Cambó, l´abat de Montserrat…).

Etapa de maduresa de Joaquim Mir

Nombrosa  producció pictòrica, treballador infatigable. Testimonis de l’època han confirmat les anades i vingudes de l´artista, carregat amb les seves teles i les seves pintures, adreçant-se cap al lloc escollit per copsar-hi una llum determinada.

L’importava com copsar la llum i traduir-la en color, preocupat per acolorir les ombres.

Aquest treball sempre incansable té en Mir dues facetes ben diferents.

  • La primera, entre els paisatges de Mallorca i el Camp de Tarragona, anys en que el pintor treballa insistentment en la recerca del color.
  • La segona vindrà marcada per l’estabilitat familiar i econòmica, i es correspon amb el trasllat definitiu a Vilanova, on estableix la seva residència.

Les fonts de l’època es fan ressò d´ aquest canvi i acusen Mir d´ haver-se acomodat en una pintura fàcil, agradable als ulls del gran públic. Va arribar a ser el pintor més cotitzat de la seva època.

Certament, la seva pintura es va fer més mesurada i reposada, però potser no a causa de la estabilitat sinó com a fruit d’una evolució estètica.

Joaquim Mir Montserrat
Jardi pintor Joaquim Mir